Fuentes Georginas

El diumenge, després d'enviar-vos un petó mandrós, ens vam vestir i vam anar cap a unes fonts termals naturals, aigua calentona que sortia de l'escalfor d'un volcà que està prop de Quetzaltenango, on havíem d'anar per feina... Doncs resulta que les fons es diuen: Fuentes Georginas i ja no cal dir gaire més... 

que us trobo una mica a faltar! (això de "us trobo fins a la sopa" potser a la sopa, no... però sí en fonts termals...) (Ah! aquí no hi ha gaire gent, perquè aquesta piscina escaldava cosa fina! impossible estar-s'hi més de 2 minuts! l'Olga ni es va atrevir a entrar... però tot sigui per vosaltres!)

una abraçada ben gegant!

petó embolicat en un matí de diumenge

cert, clar i breu... 

fent exercici a casa

l'altre dia estàvem netejant els plats a la manera tan tradicional que tenen per aquí, quan se'm van caure al fons del "rentavaixelles" una forquilla i un ganivet, amb la mà no arribava ni a tocar-los i com que feia solet, vaig decidir posar-me el bikini i fer abdominals d'una manera un pèl peculiar... res, que volia compartir amb vosaltres (o amb qui encara s'hi passegi per aquí) petits moments d'aquí... 

un petonet precioses!

Debut al Palau...

Dia estressant..... pensant amb el projecte.....

                                                                                                                                              ...Nit al Palau

un últim mes i...

Escolto 4t 1a i penso en l'11S, en l'arc de triomf i en Vosaltres, en una retrobada després d'una experiència per Àfrica, plans i unes arracades precioses que pocs cops m'he tret aquests darrers mesos... penso en que d'aquí un mes, ja agafarem l'avió que ens retorni cap a casa, i en què ha significat Guatemala per mi. Encara queda un mes... només un mes? tot un mes... contradiccions que juguen amb el temps que no existeix... us imagineu? que el temps només és un invent nostre, però podríem viure sense temps? o ens l'hem cregut tant que ens resulta imprescindible?

us deixo amb alguns interrogants per si voleu fer un parell de voltes mentals... m'agradaria dir-vos moltes coses, però nosé si arribarien escrites en un migdia desorientat... així que us deixo aquestes paraules, i un parell de fotografies, junt a les ganes d'estar amb vosaltres, i poder-nos trobar sense temps...

us estimo boniques...

L'aniversari amb l'agenda

el matí del 26 d'Abril, després de ser la temptació present durant 8 mesos, vaig alliberar el sobre de l'agenda... i quina sorpresa més bonica! us envio el moment per a que podeu viure'l amb mi...

un petonàs guapes!

Sant Jordi

Per a totes vosaltres, presioses....us mereixeu aixó i més, un petunet ben dolç.
Feliç dia de Sant Jordi!!!

Des del llac Atitlán

m'agradaria enviar-vos quatre paraules des de Guatemala... tot i que crec que ja ni us passegeu per aquí la majoria, alguna de vosaltres segur que si!

river flows

avui per tu Ester...

Setmana cultural

 El cap de setmana passat i tota la setmana passada va ser la setmana cultural del Conservatori... el cap de setmana es passava a un indret de Barcelona....

avui toca fer anar les neurones.... alguna reconeix el lloc?

primavera.....

Somric...

Perquè és d'aquells grups que transmeten alegria...espero que us agradi...

Tenim el riure a favor cada rialla del món
que avança que avança, no tinguis por

no és el mediterrani, però...

aquest és el bocinet d'aigua que tenim més a prop de Chinique... Us el presento, va... es diu: Lago Atitlán, i té d'especial que està envoltat per volcans, aquí només se'n veu un, però n'hi ha 3 (crec...) la veritat és que ens van dir que ens mereixem el premi "Cooperante entregado" perquè hem trigat gaire bé 6 mesos a anar a veure un dels llocs més bonics de Guatemala (i on hi ha més festa i més guiris) però la veritat és que nosaltres preferim estar allà on treballem i conèixer el lloc i la gent a fons, que veure mil llocs bonics, sense aprofundir en res... tot i que, una escapada de tant en tant, sempre és renovadora... què? us voleu llençar a l'aigua amb mi? Jo en sé d'una de vosaltres que ara mateix s'hi està llençant... o no, qui sap?      

                      

Un petonàs guapes! Us estimo...

la senyora tímida....

perquè m'agrada...
perquè no puc deixar de sentir-me mínimament identificada.....

feia dies que ho volia penjar.....

muaaaaaaaaa!!

perquè trobo a faltar marxar 3-4 dies, un cap de setmana a algun lloc llunyà.... per venir a veure'us....
Andrew.... no pensis que no et visitarem.....

un petonet boniques... que d'aquest cap de setmana no passa que ens veiem....  muaaaaaaaaa!

Hola precioses!!!!

Faig una entrada ràpida pel blog per a dir-vos que per fi tenim fotògraf!!!!
Ha sigut llarg, gairebé 4 mesos, però ara ja el tenim. Però no us penseu que us en lliureu, haureu de fer fotos ben xules per a poder tenir encara molts més records, jijijiji

Un petunet ben gran a totes....ja tinc ganes de veureus (a totes, totes, ja només ens queden 3 mesos de llunyania!!!)

Donas guatemalteques

Potser si avui féssim un sopar d'aquells que cadascú porta alguna cosa us cuinaria Donas guatemalteques i podríem fer-ne moltes i montar-les com si fos un pastís i coronar-les amb un parell d'espelmes que escribissin a l'aire el número 25, que les encendríem amb els llums apagats i ens giraríem totes cap a l'Agnès i li cantaríem alhora... 

MOLTES FELICITATS... o potser d'alguna altra manera que haguéssim après, més original i no tan sentida, unas mañanitas, un prat molt verd... qui sap? 

El cas és que avui no estic allà... però us en puc deixar un petit tast...

Ingredients (per unes 90 Donas petitetes)

1kg de farina

200g de sucre normal

250g de sucre triturat (passat pel molinet)

1 culleradeta de llevat

1/2 culleradeta de Royal (llevat instantani)

100ml d'oli

1 got d'aigua tèbia 

1 pessic de sal

Es fica tota la farina en un recipient, el sucre, els llevats, la sal, l'oli i es va ficant poc a poc, l'aigua mentre es va amassant fins arribar al punt que estigui ben lligada la massa. 

S'enfarina la taula i les mans i es fan boletes, s'estiren i es formen cercles. Es fregeixen i al sortir, es passen per un plat amb sucre per tal de cobrir-les amb sucre. com més aviat es mengin, MÉS BONES SÓN!

des de Chinique :)

 

Guapetes! després d'una hora intentant-ho penjar, ho he aconseguit! Iuhu! Estava a punt de deixar-ho estar... :) Doncs no res, nosé si vosaltres seguiu mirant el bloc o què, però a mi em fa il·lusió pensar que sí... tot i que a hores d'ara la georgina hagi trepitjat una caca, l'andrea s'hagi empastifat tota la cara amb una pluja de fang i a la Mar se li hagi cagat un colom anant a veure el David... a les altres us estimo! 

GUAPES! què és de vosaltres?

jo mai mai....

pq l'altre dia ho van dir a la ràdio..... i segur que a moltes per no dir a totes us portarà alguns records.....

muaaaaaaaaaa!

http://www.youtube.com/watch?v=lvUeoz0j6Bo

Aquí no es veu massa bé...però a Sant Cugat ha nevat!!!!!!!!! llàstima que quan he sortit de treballar ja no es veia el gruix de neu a sobre el cotxe!!! per cert, aprofito i us ensenyo el meu cotxe!!! esteu totes convidades!! ;)

llums en la foscor

i a vegades la foscor et sorprèn per la seva llum...

Fantasma d'ultratomba

culinàriament

 

sé que no sóc jo... però la trobo graciosa... vam cuinar núvols a la calor volcànica del Pacaya! 

com esteu? molt enfeinades en el principi d'any????

DIEU COSES GOSSES!!!!!

petita distracció, mentre faig projectes...

Aquest va ser el dia que vaig decidir anar a Rwanda....

des de mi, a vosaltres

enyor, calidesa, Amor, desitjos, els millors, records, somriures, paraules, novetat, il.lusió...

us miro, em mireu...

vosaltres i jo, vosaltres en jo, dintre, profundament... 

us sento i us penso, amb tot i en tot... des d'aquí i des de l'ara...

us dic, m'atraveixo a dir-vos, a cridar i a xiuxiuejar... 

us estimo... us estimo... us estimo... 

i una cançó

i per començar l'any també una cançó... avui l'he escoltat a l'mp3... i sempre he pensat que transmet energia, transmet una actitud... no et quedis esperant a que allò del teu voltant s'arregli... sempre pots fer quelcom per anar endavant....

l'altre dia vaig escoltar...

"jo crec que un altre món és possible, però no crec que aquest món actual sigui possible."

arriba el gener...

i comença un any nou... i tot sembla especial, un dia de desitjos, de felicitacions,de propòsits, d'alegria de ganes de... i és aquest dia... 

només un dia.... 

m'encantaria poder agafar aquesta il·lusió que just en l'impàs del dia 31 a l'1 sembla que suri dins l'aire... i esmicolar-la fins poder escampar-la com si fos un fi polsim... 

mes a mes, 

setmana a setmana, 

dia a dia, 

hora a hora, 

minut a minut, 

segon a segon... 

fins arribar a cada instant...

"Viure per viure és grotesc i absurd. Viure per conèixer i conèixer-nos és la veritable resposta al gran repte de la vida, i és, alhora, la possibilitat que més apropa il.lusió i realitat.”

Miquel Martí i Pol (“Joc d’escacs”)

per la Berta...

fa dos dies vaig pensar en tu... a veure si encertes per qué... :)

un petonàs guapes!