Fuentes Georginas

El diumenge, després d'enviar-vos un petó mandrós, ens vam vestir i vam anar cap a unes fonts termals naturals, aigua calentona que sortia de l'escalfor d'un volcà que està prop de Quetzaltenango, on havíem d'anar per feina... Doncs resulta que les fons es diuen: Fuentes Georginas i ja no cal dir gaire més... 

que us trobo una mica a faltar! (això de "us trobo fins a la sopa" potser a la sopa, no... però sí en fonts termals...) (Ah! aquí no hi ha gaire gent, perquè aquesta piscina escaldava cosa fina! impossible estar-s'hi més de 2 minuts! l'Olga ni es va atrevir a entrar... però tot sigui per vosaltres!)

una abraçada ben gegant!

petó embolicat en un matí de diumenge

cert, clar i breu... 

fent exercici a casa

l'altre dia estàvem netejant els plats a la manera tan tradicional que tenen per aquí, quan se'm van caure al fons del "rentavaixelles" una forquilla i un ganivet, amb la mà no arribava ni a tocar-los i com que feia solet, vaig decidir posar-me el bikini i fer abdominals d'una manera un pèl peculiar... res, que volia compartir amb vosaltres (o amb qui encara s'hi passegi per aquí) petits moments d'aquí... 

un petonet precioses!

Debut al Palau...

Dia estressant..... pensant amb el projecte.....

                                                                                                                                              ...Nit al Palau

un últim mes i...

Escolto 4t 1a i penso en l'11S, en l'arc de triomf i en Vosaltres, en una retrobada després d'una experiència per Àfrica, plans i unes arracades precioses que pocs cops m'he tret aquests darrers mesos... penso en que d'aquí un mes, ja agafarem l'avió que ens retorni cap a casa, i en què ha significat Guatemala per mi. Encara queda un mes... només un mes? tot un mes... contradiccions que juguen amb el temps que no existeix... us imagineu? que el temps només és un invent nostre, però podríem viure sense temps? o ens l'hem cregut tant que ens resulta imprescindible?

us deixo amb alguns interrogants per si voleu fer un parell de voltes mentals... m'agradaria dir-vos moltes coses, però nosé si arribarien escrites en un migdia desorientat... així que us deixo aquestes paraules, i un parell de fotografies, junt a les ganes d'estar amb vosaltres, i poder-nos trobar sense temps...

us estimo boniques...