Avui és un dia molt especial, i és que la Marató de TV3 fa 20 anys!
Aquest any va dedicat al transplantament de teixits; ha començat a les 10.00h i, només havent passat una hora ja portem 406631€!
Totes hi podem col·laborar fent un donatiu (per molt petit que sigui), donant sang i anant de voluntari, que és el que faig jo aquesta tarda.
Animeu-vos amb la Marató, diu molt de tu
uooohhh al final van superar el 7 milions...
ResponEliminajous... sempre em coincideix amb entgregues (aquest cop no, pq me la van canviar a a última hora, però ja era massa tard)
Em va colpir el testimoni del pare que havia perdut dos fills... quina força anar a plató a explicar el seu cas... a on vas anar?
la Georgina va estar amb les trucades... com va anar la tarda??? quantes hores vas estar? alguna història divertida? explica'ns alguna cosa, eh??? a mi sempre m'agrada molt... sempre m'enganxava quan era a la sortida de Nadal amb els del Cau, però tot just arribar el diumenge posava la tele i m'hi enganxava! Fins aquest any... va estar bé, no??? GUAPES!!!!
ResponEliminaPetiteees! Doncs vaig estar unes quatre hores, és impressionant el que tenen muntat allà! Arribes, et donen la teva acreditació, passes a guardarropia on t'ho fan deixar tot per no estorbar a la zona dels telèfons i a continuació passes a la zona dels àpats. Impressionant! Una d'entrepans, pastes, fruites i begudes que em vaig quedar de pedra!
ResponEliminaDesprés et porten a la zona dels telèfons i tens les teves butlletes i telèfon per anar fent la teva feina, i tens un diàleg a seguir!
La meva primera trucada va ser d'un nen:
- Marató, bona tarda, vol fer un donatiu?
- Hola, sóc el Dani i vull donar 20 euruuus
i jo: uiiiiii quina cuseta més mona!! tot el que li demanava sentia com ho parlava amb la mare, debia tenir uns 4 anyets el nen...
Ha estat una experiència realment enriquidora i, en arribar a casa vaig trucar per a fer el meu donatiu. L'any vinent hi torno!
Si teniu l'oportunitat us ho recomano!!
Un petonet molt fort!
què guai guapa... l'any vinent intento anar-hi jo... això del menjar no es pot deixar passar!
ResponElimina;)